Activitat | |||||
---|---|---|---|---|---|
Activitat | 1941 – 1945 | ||||
Governança corporativa | |||||
Part de | partisans | ||||
Els partisans eslovens (formalment Exèrcit d'Alliberament Nacional i Destacaments Partisans d'Eslovènia) van formar part del moviment de resistència contra el nazisme més efectiu d'Europa[1] liderat pels comunistes revolucionaris iugoslaus[2] durant la Segona Guerra Mundial: els partisans iugoslaus.[3] Atès que una quarta part del territori històric eslovè i aproximadament 327.000 persones d'un total d'1,3 milions d'eslovens[4] van ser sotmesos a la italianització forçada des del final de la Primera Guerra Mundial,[5][6] l'objectiu del moviment era l'establiment de l'estat eslovè en una federació socialista iugoslava en el període de postguerra.[3]
Eslovènia va estar durant la Segona Guerra Mundial en una situació única a Europa, només Grècia va compartir la seva experiència de ser triseccionada patint l'annexió de la veïna Alemanya nazi, la Itàlia feixista, i l'Estat independent de Croàcia i Hongria.[7] Com que l'existència mateixa de la nació eslovena es va veure amenaçada, el suport eslovè al moviment partisà va ser més sòlid que a Croàcia o Sèrbia.[8] Es va emfasitzar la defensa de la identitat nacional en nomenar les tropes amb el nom d'importants poetes i escriptors eslovens, seguint l'exemple del batalló Ivan Cankar.[9] Els partisans eslovens eren el braç armat del Front d'Alliberament del Poble Eslovè, una organització política de resistència i coalició de partits antifeixistes.[10] El Front d'Alliberament va ser fundat i dirigit pel Partit Comunista de Iugoslàvia, més específicament per la seva branca del Partit Comunista d'Eslovènia.
En ser la primera força militar organitzada en la història dels eslovens,[11] els partisans es van organitzar al principi com a unitats guerrilleres, i més tard com un exèrcit. Els seus oponents eren els ocupants d'Eslovènia i, després de l'estiu del 1942, també les forces eslovenes anticomunistes. Els partisans eslovens eren, majoritàriament, ètnicament homogenis i es comunicaven principalment en eslovè.[11] Aquestes dues característiques han estat considerades vitals per al seu èxit.[11] El seu símbol més característic era la triglavka.[11][12] Els partisans eslovens, encara que eren part dels partisans iugoslaus, eren operativament autònoms de la resta del moviment, estaven separata geogràficament i la unió completa amb la resta de l'exèrcit partisà no va ocórrer fins després de l'avanç de les forces de Josip Broz Tito fins a Eslovènia el 1944.[13][14]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search